Un nen fuig d’un
poble sense nom de l’altiplà castellà. És època de sequeres i vagar per l’altiplà
és dur, molt dur. La història tampoc té data, però podria ser la primera meitat
del S.XX, en plena postguerra. Vagant per camps de blat segats fa mesos i per
terres en guaret, patint insolacions un dia si l’altre també, el nen es troba
amb un vell pastor de cabres, que com ell, també fuig. La parella protagonista
comença aleshores una fugida endavant amb l’objectiu de sobreviure al medi
hostil i a l’agutzil del poble que els va seguint el rastre.
El llibre traça
perfectament la relació humana de dos personatges que al principi és tracten
amb fredor, però la necessitat de treballar en equip acaba per teixir una
relació íntima i estreta, encara que sempre amb les paraules justes. Els dies
de fugida i les vivències al costat del pastor són per al nen una escola de
maduresa a marxes forçades. En pocs dies el nen perd la poca innocència que li
queda i s’enfronta a la més crua de les brutalitats humanes, per deixar enrere
una infantesa que no ha pogut viure ni gaudir.
Escrit amb un vocabulari
ric i a vegades complex (sóc home de ciutat i el vocabulari de l’altiplà
castellà relacionat amb el camp i les cabres se m’escapa), en Jesús Carrasco
(Badajoz 1972) escriu un llibre directe, de frases curtes i contundents. L’estil
de la prosa de l’escriptor extremeny ajuda a descriure la situació crítica dels
dos personatges, que moltes vegades s’entenen més amb els silencis que no pas
amb els diàlegs. La descripció dura de l’ambient que envolta als protagonistes
s’entrellaça amb la crueltat de la història d’una forma natural, creant una
atmosfera del tot coherent. Una novel·la sòbria, dura i contundent.
Inremperie de Jesús Carrasco
Ed. Seix Barral. Barcelona, 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada