Josele Santiago al 16 Toneladas. Gira Transilvania. 16 desembre 2017

Ahir era la nostra nit. JoseleSantiago venia a presentar “Transilvania” al 16 Toneladas i feia setmanes que teníem la data marcada en vermell al calendari. Tot i això la nit va començar una mica torta. Com el concert de Josele era a les 23:00 vam decidir anar a fer una cervesa al Tulsa Cafè de Benimaclet, ja que a les 20:00 Gilbertástico retia homenatge al seu estimat Franco Battiato. Doncs bé, quan érem a la porta ens van dir que només quedava una entrada... Sold out de Gilbertástico i nosaltres ens quedàvem sense concert, sense Gilberto, sense Battiato... Bé, un bon sopar i unes cerveses ens van servir per oblidar les penes i fer temps per anar cap al 16 Toneladas. Uns minuts abans de les 23:00 arribem al 16 Toneladas i la porta, encara tancada. Tot indicava que Josele i companyia no serien puntuals. Unes cerveses després i a les 00:20, pujaven a l’escenari Josele i la seva nova banda de 4 músics (Guitarra, baix, teclats i bateria) i començaven a sonar els acords de “Prestao” del nou disc Transilvania.

Sis anys després del magnífic i elèctric Lecciones vértigo, el madrileny afincat a Castelldefels Josele Santiago presenta Transilvania, un disc més acústic però amb lletres marca de la casa: Punyents i metafòriques. Josele pot canviar de registres (aquesta vegada de la mà del productor Refree), pot agafar la guitarra acústica o la telecaster però la ploma, la literatura, les històries segueixen fidels a una carrera sòlida de més de 30 anys, que començava de la mà de Los Enemigos el 1985.

Ahir va cantar un bon grapat de cançons del Transilvania (Prestao, Ovni viejo, Magia negra, Ángel, Un guardia civil, el bosque, Que hable el sol, Saeta), però també va fer un repàs als 4 disc anteriors. Entre d’altres van sonar: del Leciones de vértigo (2011) Euforia, la imprescindible Fractales, El Lobo i Hagan juego. Del Loco encontrao (2008) Baila el viento i Loco encontrao. Del Garabatos (2006) Pensando no se llega a ná i Farol i del Las golondrinas etcétera (2004) Ole papa i Mi prima y sus pinceles. Josele té ja una discografia pròpia potent i sólida per fer un bon recital, on les cançons de Los Enemigos, tot i les sol·licituds del públic, brillen per la seva absència (tant sols va regalar als incondicionals un bis en solitari, guitarra en mà, cantant “Desde el Jergón”).

El concert va començar elèctric i a poc a poc es va anar escalfant, igual que el públic que pràcticament omplia la sala. Després de 40 minuts Josele va agafar la guitarra acústica, però la temperatura no va decaure. Va agafar de nou la guitarra elèctrica per cantar Saeta, presentant-la com “el mal existe y se llama iglésia”. Públic encès i recta final per acabar, després de tres bisos, amb Loco encontrao.
Bon concert de Josele, que madura com el bon vi, amb un grapat de cançons d’alt nivell que guanyen molt quan les vesteix acompanyat per la banda. Josele, quan va amb la banda, és una aposta segura per a una bona nit de Rock. Fins a la propera!

Urbanisme tàctic, una oportunitat per fer ciutat

Actuació a Chicago, EEUU

Històricament les ciutats s’han construit, majoritàriament, a partir de plans i projectes urbans que implicaven pressupostos relativament elevats, llargues tramitacions administratives i poca  o nul·la participació ciutadana. Així feiem grans avingudes, places, reurbanitzavem barris... tot um procés de fer ciutat de dalt a baix, amb resultats rígids, a vegades encertats però d’altres ben criticats o completament fora de lloc. No calen exemples. Per saber una mica d’aquest procés us recomano la lectura de “La ciutat construida, del Pla Urbanístic al procés ciutadà”, d’Estal, Segovia i Marrades.

I si la ciutat l’entenguessim com un espai dinàmic on poder experimentar? Un espai on el procés participatiu i el prova - error ens conduis a crear espais pensats amb els veïns? I si l’objectiu final de tot plegat fos aconseguir que la ciutadania s’apropiés de l’espai públic? Com s’aconsegueix aixó?

En èpoques de bonança econòmica costa canviar i és més sencill seguir les dinàmiques preestablertes. Ara bé, si alguna cosa bona ens ha portat la galopant crisi econòmica de principis del Segle XXI ha estat que més d’un (per desgràcia no tots) s’està replantejat com fer ciutat. Com podem transformar la ciutat amb recursos limitats? La idea és encertar. Si tinc pocs recursos he de tenir clar on els he d’invertir. I com encertar? Provant, sent flexible, deixant que els veïns facin ciutat, cooperant, avaluant, sent autocrític...

Així naix, ja fa uns quants anys, el concepte d’Urbanisme tàctic. Són ja moltes les ciutats que amb èxit han experimentat, en els seus carres o places, petits canvis de gran impacte local. S’han creat zones de vianants, s’han pintat carrils bici, s’ha millorat la seguretat viària en interseccions, s’han obert carrers per als ciutadans.... La imaginació al poder i la ciutat i el barri com a laboratori de proves. Ja no és una idea de llunàtics, és una realitat a les ciutats d’arreu del món, de Bogotà a Dinamarca, de Delhi a Chicago.

Els processos que tenen com a finalitat recuperar un espai urbà implementant un projecte d’urbanisme tàctic també necessiten de la seva metodologia. No és tant sols comprar uns pots de pintura i uns testos. Ja fa anys en Jaime Lerner, en el seu magnífic “Acupuntura urbana” deia que implementaven les actuacions durant la nit, en qüestió d’hores. I si, és veritat, el canvi físic és ràpid, però cal un procés de planificació previ. Un procés d’urbanisme tàctic podria definir-se, metodològicament, a partir de 4 etapes:

Context. És important identificar un espai on hi hagi una clara demanda ciutadana de millora, ja sigui per recuperar un espai urbà o per millorar les condicions de seguretat viària. Per a que un espai funcioni, és important que la ciutadania se l’apropii i per aixó els processos de baix a dalt solen donar millors resultats. Cal identificar els objectius que es volen assolir amb l’actuació i disposar de dades de partida per poder valorar els resultats de l’actuació.

Demostració. És interessant fer una demostració del que es vol fer. Si es vol obrir un carrer per als vianants es pot provar un dissabte o diumenge. L’objectiu d’aquesta demostració es poder validar les possibles propostes de disseny i gestió i valorar la resposta dels veïns en general.

Prova Pilot. El pilot consisteix en implantar l’actuació a partir d’un urbanisme tàctic que permeti una ràpida implementació a amb un cost reduit i un elevat impacte local. Aquesta prova pilot funcionarà uns quants mesos, durant els quals s’aniran validant els resultats i s’avaluarà el funcionament de la proposta.

Disseny final. En el cas de que la proposta hagi funcionat i la valoració final hagi estat positiva, cal que en un període màxim de 2 anys l’actuació es consolidi. Això vol dir passar d’un urbanisme tàctic a una proposta urbanística consolidada, aprofitant el coneixement adquirit durant el pilot.

Així doncs, l’urbanisme tàctic no és, ni ha de ser, la solució a tots els problemes urbans, però si que és una bona eina per potenciar processos que naixen dels barris i que permeten entendre la ciutat com un escenari dinàmic on participar, provar i canviar es converteixi en una manera normal de fer ciutat i enfortir les relacions socials (resiliencia?)

Hi ha molta bibliografia per internet, però especialment interessant és la web tacticalurbanismguide