 |
| Senior i el Cor Brutal + La Síndrome Lomax al Principal (Foto Aitor Garrigues) |
El passat divendres dia 23 de
març el Teatre Principal va viure una nit de Rock&Roll memorable. Les
guitarres de Senior i el Cor Brutal van fer trontollar la pols de les velles
cortines de vellut vermell del teatre i, simbòlicament, també van trontollar
les estructures mentals d’aquells que deien que el Principal no era lloc per al
Rock, i menys cantat en valencià. Doncs bé, aquest cap de setmana dos tasses
ben plenes: Senior i el Cor Brutal el divendres i Dani Miquel i els
Mamemimomúsics el diumenge. Sold out en els dos casos.
Senior i el Cor Brutal
presentaven a València el seu darrer treball, Valenciana Vol1, publicat aviat
farà un any (maig del 2017). El disc es va estrenar en societat al Vida Festival l’estiu passat i a València hem hagut d’esperar a aquest cap de setmana degut a
la tossuderia d’en Landete, que volia presentar-lo al Principal si o si. Vist
el resultat, ha pagat la pena.
Presentar el Valenciana Vol.1 no
és senzill, ni des del punt de vista artístic ni des del punt de vista logístic,
doncs la gràcia està en reunir damunt de l’escenari a la Sindrome Lomax, les
veus amigues del disc. Al Principal en van faltar unes quantes (Lluis Gavaldà, Manu Ferrón, Maria Arnal o Núria Graham), però en vingueren moltes (Pau Vallvé, Artur Estrada, Clara Andres, Carles Sanjosé, David Carabén, Mireia Vilar, Judit Casado, Joan Pons, Carles Chiner i Jordi Lanuza). I si reunir en un mateix escenari a
tots aquests artistes ja és difícil, en Landete va fer un salt mortal i va
convidar a Xavo Giménez (La Teta calva) per fer una introducció teatralitzada (la primer part brillant) i
a Be Lozano i Majo Català (les Bananes en Pijames) per acompanyar les cançons amb unes projeccions magnífiques. Tot plegat
per presentar el disc i celebrar els 10 anys de la banda. El moment ho requeria
i l’escenari convidava, encara que més d’un, veient la força del directe,
hagués preferit una sala on poder saltar, cridar i fer-se alguna cervesa.
El concert en si va ser rodó. La
banda va anar alternant tandes de 2-3 cançons del Valenciana amb tandes de
cançons de l’Experiència gratificant, Gran, València Califòrnia i El Poder delVoler. Una llarga llista d’himnes on no van faltar, entre d’altres, perles com
Gran (versió explosiva!), Lluna de mandarina, El signe dels temps, Roselleta,
l’Animal, Tots els ianquis que vull o un final de germanor amb la immensa i
imprescindible València – Califòrnia. Crec que el mantra final escenifica
perfectament tot el que vam sentir els que divendres ens congregàrem al
Principal: I allí tots serem germans i no
patirem més fam, i l’amor s’escamparà com el vi, en un bon dinar.
Enhorabona primos i per molts
anys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada